Per a altres significats, vegeu «Publili Optatià Porfiri». |
Nom original | (grc) Πορφύριος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (la) Malchus c. 233 Tir (Imperi Romà) |
Mort | c. 301 (67/68 anys) Roma (Imperi Romà) |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Lloc de treball | Atenes Roma |
Ocupació | filòsof, historiador, teòric musical, escriptor |
Període | Imperi Romà |
Professors | Plotí, Cassi Longí i Demetri |
Alumnes | Iàmblic de Calcis |
Obra | |
Obres destacables | |
Porfiri (grec antic: Πορφύριος) (Tir, c. 233 - Roma, c. 301) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí. Va ser important en la història de les matemàtiques per la seva Vida de Pitàgores, i el seu comentari als Elements d'Euclides, utilitzat per Pappus d'Alexandria per a escriure el seu propi comentari.[1] No obstant això, la seva major aportació va ser en filosofia i religió. La seva obra Isagogè, un cop traduïda al llatí, i pensada com a introducció a les Categories d'Aristòtil, va ser el text de referència en lògica durant com a mínim un mil·lenni després de la seva mort. Pel que fa a la religió, va mantenir una postura de crítica amb el cristianisme i d'afirmació d'un cert panteisme. Va influir en les idees dels neoplatònics posteriors Procle i Iàmblic (per bé que en més d'un punt ambdós discreparen de les seves doctrines).